• Culmia presenta la segona edició del seu informe 'El viatge del comprador a Espanya' on analitza el panorama actual i futur del comprador d'habitatge a Espanya i explora les tendències del mercat.
• Gairebé el 20% assegura no haver sol·licitat aquests ajuts perquè considera que no els correspon, mentre que només un 4% diu haver demanat l'aval de l'ICO. En menor mesura, un 3% han optat a les ajudes dirigides a l'adquisició a l'entorn rural contemplades al Pla Estatal d'Habitatge.
• El 54,5% dels enquestats considera que les opcions d'habitatge al mercat actual no s'ajusten a les seves expectatives econòmiques i un 14% diu que no s'adeqüen als interessos d'espai i disseny .
• Tot i que l'opció d'habitatge en propietat és majoritària a totes les edats, comencen a aparèixer altres alternatives entre les més demandades, com ara el lloguer assequible (16,7%), o l' Habitatge de Protecció Oficial (7,5%).
• Prop del 40% dels usuaris afirmen que la condició d'habitatge saludable determina la seva compra . Per franges d'edat són els més grans de 65 anys els que es mostren més condicionats a aquesta variable.
• Preguntats per com serà la casa del futur , el 32%, la relacionen estretament amb la sostenibilitat i l' eficiència energètica .

25 de juny de 2024. – Culmia , la plataforma immobiliària que concentra íntegrament les solucions d'habitatge del mercat, ha presentat la segona edició de l'informe 'Viatge del comprador a Espanya' , en què es revela que el 73% dels espanyols que han buscat habitatge en l'últim any no han sol·licitat cap dels ajuts econòmics de les ofertes . Tot i que aquesta realitat és majoritària a totes les edats, és més predominant en les 2 persones grans, en el rang d'edat de 45 a 65 anys i més, on aproximadament el 76% afirma no haver sol·licitat aquests ajuts.

Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe elaborat juntament amb la firma demoscòpica Sigmados , en què s'ofereix una visió actualitzada i detallada del perfil del comprador d'habitatge a Espanya basat en enquestes realitzades a una mostra representativa de més de 2.000 ciutadans més grans de 26 anys repartits entre la Comunitat de Madrid, Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana, País Basc.

En el marc dels ajuts d'accés, i en relació amb les persones que sí que han considerat accedir a aquests ajuts destinats a facilitar la compra d'habitatge, l'informe assenyala que gairebé el 20% dels espanyols reconeixen no haver-los sol·licitat en no correspondre'l , mentre que només el 4% diuen haver sol·licitat l'aval de l'ICO del 20%. Finalment, un escàs 2% diuen haver optat a les ajudes en un entorn rural del Pla Estatal d'Habitatge.

Entre aquells que han sol·licitat algun tipus d'ajuda, com l'aval de l'ICO, s'observa que aquesta opció preval en els grups d'edat més joves, entre les edats de 25 i 45 anys, amb una mitjana de 7,5% havent sol·licitat aquests beneficis potencials , en comparació amb només el 2% dels més grans de 45 anys que afirmen haver-ho fet.

A més de compartir una radiografia general del panorama residencial a Espanya, i del perfil del demandant d'habitatge en particular, l'informe examina les tendències emergents relatives a la llar del futur i explora la rellevància de certs aspectes com ara la digitalització, la sostenibilitat , l'eficiència energètica i les noves formes d'interacció en aquest escenari.

Durant la cerca: L'habitatge assequible, una tendència en alça

En relació amb el preu, un de cada dos espanyols (54,5%) considera que les opcions d'habitatge al mercat actual no compleixen les seves expectatives econòmiques . Aquesta dada confirma la tendència exposada a l'informe anterior, que assenyalava que tots els grups d'edat coincideixen en la necessitat de comptar amb més vivendes amb preus i condicions més assequibles, amb un percentatge superior al 70%.

Per part seva, el 14% dels espanyols afirma que les opcions del mercat no compleixen actualment els seus interessos d'espai i distribució, el 8,2% assegura que no compleixen el que esperen de les zones comunes i un 5,7% assegura que l'oferta actual no completa el que espera de serveis complementaris. Només el 17,4% dels enquestats declara que les opcions d'habitatge al mercat actual compleixen les seves expectatives.

L'informe posa de manifest que el context normatiu, com la Llei d'Habitatge , han provocat la paralització indefinida de la compra per a més del 37% dels espanyols , amb un impacte més gran entre els joves. Quan es compleix un any de la seva entrada en vigor, l'informe destaca que, entre els espanyols que han estudiat l'opció de comprar un habitatge l'últim any, però finalment no ho han fet, el 63,8% han pres aquesta decisió arran de l'aparició de la Llei d'Habitatge i l'efecte normatiu.

També revela que, encara que l'opció d'habitatge en propietat és majoritària a totes les edats, amb un 71% dels enquestats que es planteja aquesta opció com a possible encaix en el futur, aquesta baixa a menor edat. El context actual del mercat genera l'aparició de noves fórmules d'habitatge anteriorment menys demandades. En aquest sentit, el 16% dels espanyols considera el lloguer assequible com la seva principal opció, seguit del 7,5% que es planteja com a possible encaix futur un Habitatge de Protecció Oficial (HPO), un 2,8% el coliving i el 2,3% el lloguer flexible. Quina de les frases següents descriu millor el grau en què l'oferta d'habitatge actual s'adapta? [4] Els més joves, els menors de 30 anys (60,4%), són els que en menor mesura veuen la fórmula d'habitatge en propietat com a possible encaix en el futur, mentre que aquelles persones de més de 65 anys (75,8%), són els que més opten per la fórmula d'habitatge en propietat.

A més, el 61% dels espanyols afirmen haver considerat accedir a un habitatge assequible o amb algun tipus de subvenció pública . Per rang d'edat, els més joves, les persones compreses entre els 26 i els 29 anys, són els que de forma més àmplia (21,3%) troben l'habitatge de lloguer assequible com a opció preferencial de cara al futur.

Procés de cerca i compra: assessorament o no?

A mesura que evoluciona el sector, també canvien les preferències respecte a l'assessorament abans, durant i després de comprar un habitatge. Set de cada deu persones identifiquen àrees en què una comercialitzadora o immobiliària els pot brindar suport en el procés de compra , una dada que s'alinea amb les troballes del primer informe on l'acompanyament de la promotora va ser un dels aspectes que més van ajudar el client durant aquest procés.

En particular, més del 23% considera que una comercialitzadora o immobiliària ajuda pel seu millor coneixement del mercat i el propi assessorament , seguit pels que pensen que assistir-se per una comercialitzadora permet conèixer més ofertes d'habitatges (19,6%).

Per segments d'edat, a mesura que avança l'edat dels espanyols, augmenta la preferència a fer la cerca d'habitatge sense assessorament extern. Mentre que Segons la teva situació actual, quina d'aquestes fórmules d'habitatge et planteges com a possible encaix en el futur? 5 aquesta preferència és del 34,9% per als més grans de 65 anys, aquesta xifra es redueix a 23,9% en el cas de les persones menors de 30 anys.

Per part seva, a l'hora d'iniciar les converses per a la compra de l'habitatge, l'informe assenyala que més del 67% de les persones enquestades prefereixen el contacte personal amb un professional per relacionar-se amb el venedor i dur a terme el procés de compra.

Durant la compra: El disseny i la sostenibilitat caracteritzen els habitatges més buscats

La possibilitat de personalitzar la vivenda és un factor important per a més del 68% dels espanyols, tot i que no és un factor determinant en el procés de compra. El disseny de l'habitatge representa un aspecte clau entre els enquestats , imposant-se més entre les persones de més de 65 anys (41,5%), enfront de les persones menors de 30 anys (30,4%).

L'amplitud i l'espai són els elements als quals els espanyols donen més importància a l'habitatge, un 71,7%. Els segueixen la lluminositat (69,3%) i, en tercer lloc, la distribució de les estades (56,4%), seguida pel confort tèrmic de l'habitatge.

En el procés de cerca d'habitatges també, prop del 40% dels usuaris afirmen que la condició d' habitatge saludable en determina la compra . El 55% de les persones més grans de 65 anys assegura que l'habitatge sigui saludable condiciona la compra d'habitatge, una xifra que es redueix en el cas de les persones entre 30 i 44 anys, que afirmen que l'habitatge sigui saludable és rellevant, però no condiciona la compra.

Els contaminants químics (27,9%) són els aspectes relatius a la salut de la llar que més preocupen, seguits pels contaminants biològics (24%) i els contaminants físics (20,8%).

A més, el 21,3% dels espanyols prioritza la sostenibilitat en el procés de construcció de l'habitatge i ho considera un factor imprescindible en el procés de compra, sent aquest factor de més importància per als més grans de 65 anys.

Això es veu reforçat pel fet que el 50,7% dels espanyols destaca que la certificació energètica és determinant en comprar un habitatge , si bé no estan disposats a pagar-ho. La raó principal que explica la preferència dels compradors per habitatges amb un certificat energètic alt és l'estalvi de cost en energia, en un 68,6%.

Sobre els processos d'automatització a la llar, l'informe 'Viatge del comprador a Espanya' de Culmia també revela que un de cada dos espanyols, el 50%, cerca habitatges que incloguin mesures domòtiques per a una gestió eficient a la llar . Aquesta tendència ja s'observava a la primera edició de l'informe, on aquestes mesures van suposar el 3,1% dels aspectes més valorats per reduir les despeses fixes d'un habitatge.

L'habitatge del futur: sostenible, eficient i intel·ligent

La segona edició de l'informe 'Viatge del comprador a Espanya' de Culmia explora també la percepció dels espanyols respecte a l'habitatge del futur, i analitza les tendències emergents que modelaran les llars a mitjà i llarg termini . Les conclusions de l'informe revelen que diversos ideals relacionats amb la casa del futur ja s'estan implementant al present.

Entre els valors imprescindibles que els espanyols relacionen amb la casa del futur hi ha la sostenibilitat i l'eficiència , en un 32% , idea que s'imposa més entre les persones més grans de 65 anys. El segueixen el preu assequible ( 27,3% ) seguit per l' autosuficiència energètica ( 21,2% ). En relació amb això darrer, prop del 58% dels espanyols esperen que la casa del futur materialitzi l'autosuficiència energètica.

D'altra banda, respecte als materials que s'anticipa que s'utilitzaran als habitatges del futur, l'informe revela que la majoria dels espanyols creuen que es continuaran construint amb materials tradicionals , seguit d'altres opcions com la fusta, en segon lloc, i el vidre solar, en tercer lloc.

En línia amb l'auge de noves tecnologies, més del 23% dels espanyols considera que la casa del futur serà intel·ligent . Per això, el 34,4% consideren que l'ordinador, el telèfon intel·ligent o la tauleta seran els mitjans principals per interactuar amb la casa intel·ligent, seguit de la comunicació a través d'assistents virtuals.

Sobre el procés de compra de l'habitatge del futur, l'enquesta avança que serà a través d'una publicitat hiper personalitzada , seguit de la visualització de l'habitatge a través de realitat augmentada , i, en tercer lloc, per l'ús de les xarxes socials . Es planteja també la possibilitat que en aquest procés puguin sorgir altres canals, com la visualització a través d'hologrames i el metavers, així com els influencers.

Pel que fa a l'assessorament, es considera que la persona física serà el canal d'atenció al client més assidu al procés de compra d'habitatge en el futur . El segueixen l' atenció telefònica i l'atenció via WhatsApp . En tots els grups d‟edat es considera que la persona física serà el canal d‟atenció més utilitzat en el futur, si bé aquesta opinió tendeix a reduir-se a menor edat.

Finalment, i pel que fa al finançament a l'habitatge del futur, els espanyols preveuen que sigui a través de finançament bancari , davant d'altres mètodes de pagament i finançament com el patrimoni, la permuta, la nua propietat, o el finançament crowdfunding o crowdlending.

Com a novetat aquest any, l'informe també ha analitzat les opinions de nens i nenes respecte a l'habitatge del futur i ha ofert una nova dimensió des de la perspectiva dels futurs compradors d'habitatge a Espanya. Els enquestats destaquen l' ús de la intel·ligència artificial i robots per millorar l'eficiència de la llar i esperen espais més amplis, flexibles i lluminosos, tot sota el paraigua d'una tecnologia futurista.

Anàlisi i perspectives de la llar del futur

La presentació de l'informe ha tingut lloc aquest matí a l'espai WOW Concept , a Madrid, i ha estat a càrrec de Virginia Fernández, CEO i cofundadora de SMART REAL ESTATE.

L'acte a més ha comptat amb la ponència 'noves formes d'habitatge del futur' d'Irene Trujillo, Vice President a COWORD i Co-Founder de LINKES i Co-Founder de Dones in Hospitality.

Després, ha tingut lloc una taula de debat titulada 'El sector i l'habitatge del futur' moderada per Sandra Daza, Direcció General de Gesvalt, i que ha comptat amb César Frías, CEO de Morph; Virginia Gasch, Sòcia fundadora de l'Estudi VG Living; i Cristina Ontoso, Directora Comercial i Màrqueting de Culmia.

A continuació, es va desenvolupar la ponència impartida per David Hueso, Real Estate Tech Strategist and Advisor. Investor and Digital Accelerator, titulada 'Real Estate & IA' .