• Segons el primer estudi d» Accés a l'Habitatge i les necessitats de Lloguer Assequible a Catalunya ' presentat per Culmia, el sòl existent a l'àrea metropolitana de Barcelona només cobreix a curt termini un 14% (30.000 habitatges) de la necessitat d' habitatge assequible , mentre que l'interior de Barcelona acull espai únicament per a 3.000.
• En conjunt, Catalunya necessitarà 225.000 nous habitatges assequibles i una inversió de 1.010 milions els propers deu anys per destensar el mercat.
• Per territoris , Barcelona concentrarà en els propers anys el 68% de la inversió en assequible (206.000 habitatges), Tarragona el 16% (10.000 habitatges), Lleida el 12% (4.000 habitatges) i Girona el 4% (5.000 habitatges). que la inversió necessària per satisfer la demanda a Catalunya sigui sensiblement inferior que a Madrid, Andalusia o el País Valencià.
• L' actualització del preu dels mòduls de VPO a Catalunya (preu màxim al que es poden llogar aquests immobles) fa que la inversió necessària per satisfer la demanda a Catalunya sigui sensiblement inferior que a Madrid, Andalusia o el País Valencià.

Culmia, plataforma immobiliària que concentra íntegrament les solucions d'habitatge del mercat, ha presentat el seu primer informe d'accés a l'habitatge i les necessitats de lloguer assequible a Catalunya, amb fonts de la consultoria GAD3 i de l'Institut Cerdà, on s'ha analitzat la taxa d'esforç de les famílies dels municipis més poblats de Catalunya, així com la i regions del seu entorn.

Entre les conclusions principals, l'informe apunta que Barcelona i la seva àrea metropolitana disposa actualment d'una necessitat de fins a 216.000 habitatges de lloguer assequible per destensar els preus del mercat. Pel que fa a la disponibilitat, a curt termini, el sòl existent al municipi de Barcelona només acull espai per a 3.000 habitatges protegits, mentre que l'àrea metropolitana cobreix únicament un 14% de la necessitat , cosa que es tradueix en 30.000 habitatges. Això genera un dèficit de sòl per a 186.000 habitatges a l'Àrea Metropolitana . En el conjunt de tot el territori de Catalunya caldrà el desenvolupament de 225.000 nous habitatges destinats al lloguer assequible, més 68.000 de lloguer públic i ajuts a 106.000 llars perquè puguin passar a règim de propietat durant els propers 10 anys per satisfer la demanda, destensar els actuals preus del mercat i rebaixar la taxa de lloguer actualment una mitjana del 30% dels seus ingressos.

La inversió pública necessària per emprendre els nous desenvolupaments de vivenda assequible a la regió catalana se situa en 1.010 milions d?euros.
Per províncies, el gruix d'aquesta inversió es concentraria a Barcelona (68%), on la necessitat més gran obligarà a una partida estimada de 700 milions d'euros per al desenvolupament de 206.000 vivendes. Per part seva, Tarragona concentraria el 16% de la inversió en assequible (200 milions per a 10.000 habitatges), Lleida el 12% (100 milions per a 4.000 habitatges i Girona el 4% (50 milions per a 5.000 habitatges).

En comparació amb la resta de comunitats, l'última actualització del preu dels mòduls a Catalunya (preu màxim al qual es poden llogar aquests immobles) fa que la inversió necessària sigui menor que la que ha de realitzar la Comunitat de Madrid , malgrat que el nombre d'habitatges que necessita sigui més gran. Segons l'informe, la regió madrilenya necessita 174.000 nous habitatges de lloguer assequible durant la propera dècada, amb una inversió pública que arribarà als 5.418 milions d'euros davant els 1.010 milions per a 225.000 habitatges a Catalunya.

Andalusia és una altra de les comunitats autònomes que necessita un nombre més gran d'habitatge de lloguer assequible, amb un total de 85.000 unitats noves i una inversió pública de 4.529 milions . El segueix el País Valencià amb 55.000 habitatges i 3.245 milions, i les Canàries, amb 46.000 habitatges i 3.486 milions.
Per a Francisco Pérez, CEO de Culmia , “ Catalunya compta amb una bona base per situar-se al capdavant del desenvolupament d'habitatge assequible, si bé calen encara polítiques que afavoreixin una major col·laboració publicoprivada que sigui capaç d'afrontar la demanda immediata i futura. que sigui capaç de donar solució a una demanda a l'alça ”.

Mateix pressupost en habitatge de la Generalitat que fa deu anys i menys desenvolupament

Segons es desprèn de l'informe »Accés a l'habitatge i les necessitats de lloguer assequible a Catalunya» realitzat per Culmia, la partida pressupostària de la Generalitat s'ha mantingut estable en els darrers 17 anys , encara que el seu pes sobre la global de la despesa de l'Administració catalana s'ha anat reduint significativament. Entre els anys 2006 i 2010, la despesa mitjana anual de la Generalitat en vivenda va pujar a 870 milions sobre un total de 34.668 milions de pressupost general. Una despesa que va servir per desenvolupar 6.000 habitatges assequibles públics a l'any . Tot i això, durant l'exercici 2022, el pressupost en habitatge va pujar a 997 milions (sobre 53.554 milions del total) i es van desenvolupar únicament 867 habitatges públics.
En números rodons, durant el 2006, el pressupost destinat a polítiques i desenvolupament d'habitatge suposava el 2,5% del pressupost total de la Generalitat, davant l'1,8% que representa actualment.

La importància de la fiscalitat a llarg termini per a l'Administració

L'estudi també s'atura en els beneficis derivats de la fiscalitat i el pagament d'impostos que aquesta col·laboració-públic privada genera per a l'Administració. Segons les dades que es desprenen de l'anàlisi fiscal que es realitza a l'estudi, durant la fase de construcció del desenvolupament d'aquests habitatges assequibles, el benefici per a l'Administracions derivat d'impostos com l' IBI , IAE o l'ICIO entre d'altres, assoliria els 22.000 euros per habitatge, als quals caldria sumar 2.000 euros més l'any derivats de l'any. (veure gràfic). A més, una vegada realitzada la reversió d'actius prevista en aquests plans de col·laboració, estimat idealment a partir dels 50 anys d'explotació, als ingressos per a l'Administració derivats de la fiscalitat caldria sumar-hi els derivats del valor dels ingressos patrimonials, cosa que totalitzaria 280.000 euros per vivenda.

Menys habitatge assequible a Espanya que a la mitjana europea

En un context en què la producció d'habitatge a Espanya ha caigut un 86% respecte al seu màxim històric del 2006 (es construeixen a l'any 80.000 habitatges), el mercat nacional se situa a la cua d'Europa quant a construcció d'habitatge públic, ja que és el cinquè país de tota la Unió amb menor parc destinat a això. Del total de la producció d'habitatge només el 10% correspon a habitatge protegit i d'aquest percentatge, la major part (el 80%) prové únicament de la inversió privada.
A Espanya es preveu la creació de 150.000 noves llars a l'any entre els municipis de més de 50.000 habitants, per la qual cosa, si segueix l'actual línia de desenvolupament d'habitatges, cada any es produirà un dèficit de 20.000 habitatges assequibles.
Com s'explica a l' informe 'Accés a l'Habitatge i les necessitats de Lloguer Assequible' , si s'analitza la taxa d'esforç per grups d'ingressos, les llars amb salaris entre 1.000 i 2.000 euros són les que presenten actualment un grau més alt de vulnerabilitat, amb una taxa d'esforç desproporcionada per sobre del 50%. És precisament aquest grup (el 41% de les llars de lloguer) les que tindrien accés a aquesta nova oferta de lloguer assequible.

Podeu consultar l'informe complet aquí en castellà i aquí en català .