Conèixer les diferències entre primer i segon habitatge o com el domicili habitual afecta la declaració de la renda és clau per explorar les possibilitats del teu patrimoni o les finances.

Comprar una casa és una de les inversions més importants que qualsevol pot fer al llarg de la seva vida. Tot i això, són molts els que no només disposen d'un immoble sinó que sumen al seu domicili habitual un segon habitatge. Les unes i les altres tenen diferents implicacions a efectes de renda, encara que aquest no és l'únic aspecte que inquieta molts propietaris.

Respondre a la qüestió de si un segon habitatge pot ser habitatge habitual o saber detalladament què es considera segona residència també són dubtes habituals. En la majoria de les ocasions, cal recórrer a l'administració per aclarir els uns i els altres conceptes, no en va, depèn, entre altres coses, la possibilitat de desgravar certes despeses en la declaració anual .

Diferència entre primer i segon habitatge

Ho hauràs escoltat una i mil vegades. Fins i tot és possible que hagis emprat el terme de manera equívoca i és que un primer habitatge no és, ni més ni menys, que el primer immoble que adquireixes quan no en tens cap altre en propietat.

Encara que molts utilitzen la denominació indistintament, és freqüent confondre el primer habitatge amb el que es coneix com a domicili habitual . Aquest darrer té més a veure amb qüestions fiscals, no en va, la mateixa Agència Tributària defineix la residència habitual d'una persona física com aquell lloc on viu habitualment a causa de l'existència d'enllaços personals i professionals.

Però si del que es tracta és de dilucidar què es considera segona residència la definició més bàsica és que és aquella que adquireixes quan ja en tens una altra en propietat . En general, una segona residència sol destinar-se al temps d'oci, cosa que, de vegades, també en condiciona les característiques. Un apartament a la platja , una casa al poble… El més freqüent és que aquest tipus d'immobles estiguin allunyats del domicili habitual.

Més enllà de la diferència entre primer i segon habitatge, perquè qualsevol immoble es pugui considerar habitatge habitual a efectes fiscals, l'administració estableix alguns criteris claus. La qüestió no és fútil ja que, en funció de les comunitats, el domicili fiscal a la renda pot estar subjecte a diferents deduccions . Els dos requisits marcats per Hisenda perquè puguis considerar el teu habitatge com a tal són:

• Que hi resideixis durant un termini continuat d'un mínim de tres anys.
• Que hi visquis de manera permanent, almenys, dotze mesos des de la data de compra o la terminació de les obres.

No obstant això, hi ha certes situacions en què, malgrat no complir aquests requisits, l'immoble no perdria el caràcter de domicili habitual. Per exemple, es pot considerar com a tal en cas de defunció, encara que també si les circumstàncies exigeixen un canvi de domicili (per separació, matrimoni, canvi de treball…), quan sigui inadequada per causa d'una discapacitat o quan gaudint ja d'un habitatge habitual per motius de feina, no s'utilitzi la casa adquirida.

Una qüestió clau en termes fiscals és que la pròpia definició de domicili habitual impedeix considerar com a tal una segona residència. De fet, aquesta és una altra diferència entre primer i segon habitatge. Una casa al poble o un apartament a la platja, difícilment seran els llocs on passem més temps residint.

Implicacions del domicili habitual a la Renda

Tenir clars els conceptes us ajudarà a evitar problemes amb Hisenda. Per començar, has de tenir clar que tant el domicili habitual com la segona residència han d'aparèixer a la declaració de la Renda , encara que aquell que identifiquis com a habitatge habitual et proporcionarà l'opció d'aplicar determinats avantatges fiscals.

Hi ha, per exemple, l'opció de beneficiar-se de l'exempció dels guanys patrimonials obtinguts per la transmissió de l'habitatge habitual sempre que l'import total obtingut “es reinverteixi en l'adquisició d'un altre habitatge habitual o en la rehabilitació d'aquell que tingui aquest caràcter”. I encara n'hi ha més. En el cas del domicili habitual és possible aplicar deduccions fiscals per la compra sempre que aquesta es realitzi abans del 2013.

D'altra banda, la coincidència o no del domicili fiscal amb la residència habitual també pot suposar diferències notables. No en va són els tipus autonòmics els que determinen bona part de l'IRPF que paguem.

La factura fiscal es veurà incrementada pel patrimoni disponible, un capítol on hauràs d'incloure la teva segona residència. Aquesta tributarà com a imputació de rendes immobiliàries. Fins i tot si no està llogada, se'n calcularà un percentatge sobre el valor cadastral (un valor del 2% cadastral a l'IRPF, o d'un 1,1% si el valor cadastral s'ha revisat amb posterioritat a 1994). Si tens la teva segona residència arrendada no caldrà imputar-la sinó que hauràs de declarar pel benefici derivat del lloguer.

Com convertir una segona residència en domicili habitual

Aclarida la diferència entre primer i segon habitatge , així com la implicació que el domicili habitual té a la renda, un dubte recurrent és si un segon habitatge pot ser habitatge habitual. La resposta és clara: sí. Tot el que hauries de fer seria empadronar-t'hi i comunicar-ho a l'administració (preferiblement, convertint-la al teu domicili fiscal).

A la pròpia pàgina web d'Hisenda expliquen com realitzar el tràmit, un procediment que exigeix ​​la presentació del “ Model 030. Cens d'obligats tributaris-Declaració censal d'alta, canvi de domicili i/o de variació de dades personals ”.

Tot i això, atès que en els últims anys s'han anat eliminant deduccions per vivenda, n'hi ha que s'han servit de la segona residència per obtenir avantatges fiscals emprant la picaresca. Tot i això, l'administració ha anat afinant els mètodes de control dels contribuents i, encara que en molts casos dóna com a vàlida la informació del padró, pot fins i tot arribar a comprovar els consums de subministraments per tal de corroborar que, efectivament, la propietat declarada com a residència habitual no és una segona residència.